«Sóc humà i res d’humà no m’és aliè», Terenci (Roma, segle II aC)Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili ofereixen conjuntament el nou Grau en Antropologia i Evolució Humana.

Es tracta d’una formació pionera en aquest àmbit atès que tracta de l’antropologia des de la perspectiva cultural, social i evolutiva. Fins ara l’antropologia social i cultural i l’evolució humana s’han tractat per separat i aquest programa formatiu és el primer que permet als estudiants adquirir coneixements amplis des de totes les dimensions de l’ésser humà.

El programa s’ofereix en una doble modalitat: virtual i semipresencial. La modalitat virtual assegura a l’estudiant la possibilitat de cursar tot el grau a distància utilitzant el campus virtual de la UOC. El model semipresencial combina l’ensenyament virtual amb la impartició d’algunes sessions presencials a determinades assignatures al campus Catalunya de la URV.

Més informació i pre-inscripcions en aquest enllaç.

Estudiant la cultura catalana, entendràs com es construeixen les identitats en el món actual

Font: Wikimedia Commons

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC ofereixen un nou Màster Universitari en Estudis Catalans, el primer del nostre país que estudia la cultura catalana de manera interdisciplinària.

La cultura viu moments de canvi a escala global. En un món on les persones, els capitals i les mercaderies circulen més enllà de territoris i fronteres, la cultura s’instal·la a la xarxa i trenca les amarres de l’espai i del temps. En l’era d’internet, de Hollywood i Bollywood, d’Apple i d’Android, de Facebook i de Twitter, com participen els catalans en el desplegament de la cultura contemporània? En aquest màster estudiem la cultura actual a partir d’aquesta pregunta, i també revisitem el passat amb la nova perspectiva que ens dóna. Continua llegint →

Miquel Strubell, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, participa al Congrés “Maintaining Languages, Developing Multilingualism” a la Universitat de Viena els dies 10 i 11 de juny.

Resum:

Les diferències culturals (en el sentit més ampli del terme) a Europa han tendit a ser vistes en termes de la dimensió est- oest. No obstant això, no són molt clares les diferències nord-sud en la cultura política d’Europa, pel que fa al manteniment de la diversitat lingüística. Els exemples es poden extreure de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i des del context de la parla catalana.

Més informació

El grup de Recerca Identicat, adscrit als Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, participa en una xarxa europea de recerca sobre nous parlants.
Més informació.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va atorgar el premi La Lupa d’Or 2011 a l’obra Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de parla catalana (Pagès Editors).

A través d’un centenar de casos de famílies plurilingües i pluriculturals de Catalunya, Mallorca i la Plana de Castelló, deu investigadors de quatre universitats (UB, UAB, URL i UIB) mostren en aquesta obra quines llengües es parlen a casa i, sobretot, per quines raons es parlen. [MÉS: Entrevista al Dr. Emili Boix, UB]

Us recomanem la lectura de l’article “Language, Science and Scholarship” escrit per John M. Swales de la University of Michigan, i publicat el 1998 a la Asian Journal of English Language Teaching Vol. 8, pp. 1-18.http://www.cuhk.edu.hk/ajelt/vol8/art1.htm

Es tracta d’una conferència que comença amb un repàs de l’auge de l’anglès com a idioma predominant en el món de la ciència i l’erudició. En fer això, expressa algunes preocupacions sobre aquest ascens d’anglès. Posa en dubte certs relas triomfalistes d’aquesta solució tan “eficaç” per a la comunicació professional global, i presenta indicis dels seus efectes adversos sobre les comunitats acadèmiques petites. En aquest context actual, troba particularment encertada l’opinió d’Henry Kissinger en el sentit que “la seguretat total d’un bàndol és la inseguretat total de l’altre”.

A continuació, es demana si cal fer més per enfortir les llengües acadèmicament més febles, i si és que sí, què; i reclama més investigació sobre les seves propietats lingüístiques i retòriques. Després debat la forma en què es podria ajudar els estudiants de postgrau, els científics i acadèmics que no són parlants nadius d’anglès, per fer front amb més eficàcia a aquest món lingüísticament esbiaixada. Informa breument sobre alguns treballs aleshores en curs sobre la creixent acceptació de certs elements ‘informals’ en l’estil acadèmic d’anglès en molts camps, i com aquesta tendència suposa una amenaça addicional per als parlants no nadius.

La conferència acaba tornant al tema principal de l’imperialisme lingüístic en el món acadèmic.

Retinc de la conferència una citació del canceller alemany, i forjador de l’Alemanya unida Otto von Bismarck. En una entrevista feta el 1898 li van demanar quin era el fet polític més important dels temps (aleshortes) moderns. La seva resposta va ser “The inherited and permanent fact that North America speaks English”: “El fet heretat i permanent que Amèrica del Nord parla anglès”. Està recollida, entre altres llocs, a la Oxford Dictionary of Political Quotations.

Convidem els nostres lectors (encara que no siguin quebequesos!) a fer-nos arribar els seus comentaris i, també, ressenyes daltres articles o llibres, vells o nous, que a parer seu ens poden ajudar a entendre millor aquest complex tema del multilingüisme. Si ho feu dins de l’espai “comentari” indiqueu el vostre nom, i el convertirem en una nova entrada al blog. Endavant!

En el marc d’un acord d’intercanvi de professors entre la UOC i la Universitat de Gotemburg, hem tingut entre nosaltres, aquesta setmana, la professora Linda Flores Ohlson, professora de lingüística i també d’espanyol. Ha fet tres sessions diferents.

Per una banda ha impartit un seminari per a un grup de professors i doctorands de sociolingüística, sobre les seves recerques en curs, sobre qüestions d’identitat entre dones llatines a Estats Units, a través de l’anàlisi de diferents blogs.

Després (foto) ha impartit un seminari per a un grup de professors i doctorands de sociolingüística, sobre l’alternança de codis, entre anglès i castellà, per part de grups de música llatina actius als Estats Units i a Mèxic. La sessió ha comptat amb mostres (i transcripcions) de diferents cançons il·lustratives dels fenòmens que han estudiat.

La tercera activitat ha consistit en una trobada amb gent de Tecnologia Educativa de la UOC, per comparar el programari -molt de caràcter lliure- que es fa servir a cada Universitat per a l’ensenyament d’idiomes.

Aquests intercanvis Erasmus han estat finançats per la Unió Europea.

Algunes persones ens han demanat quines reformes introdueix la nova llei de llengües aprovada ahir per les Corts d’Aragó. Hem fet una Comparativa a doble columna, que permet comparar el text de la llei de 2009 amb l’ara aprovat, que si no ens errem, és exactament el mateix text que el del projecte del llei presentat a finals de 2012. 

S’hi pot comprovar que totes els apartats que es referien a la paraula “català” han estat suprimits (per ex., les referències a l’Estatut d’Autonomia de 1996 o a la Llei 3/1999 de Patrimoni Cultural Aragonès).

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua inaugurarà el pròxim dia 16 de maig al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana (avinguda dels Germans Bou, núm. 28) l’exposició itinerant sobre Vicent Andrés Estellés, Cronista de records i d’esperances.

Invitació

Vegeu l’entrada de Vicent Andrés Estellés a Lletra. La literatura catalana a Internet, amb una biografia, una selecció de textos de cinc de les seves obres…

[MS]

“El català de l’Alguer: Una llengua en risc d’extinció” és el títol d’un llibre publicat fa poc per La Busca edicions. L’autor, Guido SARI, presenta el seu llibre a Barcelona el 8 de maig.

L’endemà, a Girona, parlarà a “L’Alguer, la ciutat catalana de Sardenya”, una conferència-Col·loqui a la Casa de Cultura (plaça de l’Hospital, 6), a les 8 del vespre, organitzada pels Amics Gironins de Verdaguer amb la col·laboració dels Amics de la Unesco de Girona, Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) de Girona, Llibreria Empúries i Òmnium Gironès.

L’autor és el prof. Guido SARI, durant molts anys director de la Biblioteca Municipal de la ciutat, però a més, un activista constant a favor de la llengua i la cultura de la “Barceloneta” de Sardenya. Ha cofundat l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer (1988), la secció local d’Òmnium Cultural (1993) i la Coral Francesc Manunta (1993), a part de ser autor de nombroses obres, sobre història i cultura alguereses, i també de ficció.

La Busca Edicions i Alibri Llibreria ens conviden a la presentació del llibre, dimecres 8 de maig a les 19 hores, al Saló d’Actes d’Alibri Llibreria (c. Balmes 26, Barcelona). Intervindran en l’acte Miquel Strubell i Trueta (Director de la Càtedra de Multilingüisme de la UOC, i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la mateixa universitat) i el mateix autor. Al final de l’acte una copa de vi serà oferta, gentilesa de l’empresa Miguel Torres. La invitació la podeu veure aquí: http://cv.uoc.edu/~grc0_003638_web/2013_el_catala_a_lAlguer.pdf

El llibre, profusament documentat amb quinze pàgines de bibliografia, i després d’un pròleg del professor Strubell i d’una introducció de l’autor, s’estructura en set capítols, més uns annexos. Els capítols ofereixen una “Aproximació a la situació actual de l’alguerès” (1), “Prejudicis i valoracions negatives” (2), “Llengua i identitat” (3), “Sobre un estàndard de llengua escrita” (5), “Les institucions” (6) i “L’alguerès i el sard” (7).